dimarts, 29 de novembre del 2011


Top 10 Aspiring Nations

Sudan held a referendum on Jan. 9 to decide whether to split into two sovereign countries. Here's a sampling of other places vying for independence — some with more legitimate claims for freedom than others


Read more: http://www.time.com/time/specials/packages/completelist/0,29569,2041365,00.html#ixzz1fAllUOIM

dimarts, 22 de novembre del 2011

En record de Danielle Mitterrand



Va morir aquest dimarts 22 de novembre de 2011 a París a l’edat de  87 anys. Molts la recordaran només com la vídua de l'expresident de França, François Mitterrand, però ella es negà a ser tant sols la  "primera dama", preferint la seva acció militant en favor dels drets humans.

En aquest sentit, a través de la Fundació France-Libertés, que va crear el 1986, va recolzar activament entre altres, les lluites dels pobles kurd i tibetà, la causa de Cuba o de Bolívia del president Evo Morales, als mapuches al sud de Xile i va participar activament en nombrosos fòrums mundials alternatius.

Danielle Mitterrand va nèixer  el 29 d'octubre de 1924 a Verdun,  filla d'un director d'escola ( destituït pel govern col·laboracionista dels nazis de Vichy, per no haver denunciat als seus alumnes jueus)  i d'una mestra, ambdós militants socialistes.

Als 17 anys s'integra com a infermera a la guerrilla contra els nazis que ocupen França durant la Segona Guerra Mundial i serà una de les més joves condecorades per la seva acció dins de la Resistència.

A la casa on viu el seu pare després de ser separat del seu càrrec, coneix al capità "Morland", àlies de François Mitterrand, que arriba fins allà per amagar-se, perseguit  per la Gestapo.  Es casen el 27 d'octubre de 1944.

Arrossegada malgrat els seus desitjos en la voràgine de la política, acompanya el seu marit en les seves nombroses campanyes polítiques des del final de la guerra i fins 1981, quan Mitterrand és elegit president de la República. Durant la presidència del seu marit es manté al marge del protocol oficial i aconsegueix utilitzar la tribuna que li proporciona el seu lloc en qualitat de dona del cap de l'Estat per consagrar-se a la defensa dels drets humans.

El 1992, escapa a un atemptat durant un viatge al Kurdistan iraquià i provoca polèmica quan abraça a Fidel Castro a l'entrada del palau presidencial de l'Elisi durant la visita del cap de l'Estat cubà el 1995.

El 1996 publica  "En toutes Libertés"  i tambè és guardonada amb el premi Nord-Sud.  Els darrers anys Danielle s'havia allunyat del Partit socialista considerant que "els dirigents socialistes no tenen la fibra socialista". Publicà el 2007 "Le livre de ma mémoire".

Mare de dos fills, Gilbert i Jean-Christophe, àvia i besàvia, no escatimava el seu temps ni els seus esforços per honorar la memòria del seu marit, mort el 1996. Dels funerals d'aquest últim, va quedar com una imatge forta la de Danielle quan va abraçar tendrament a Mazarine, la filla d'una altra dona que François Mitterrand va ocultar durant molt de temps.

diumenge, 13 de novembre del 2011

"HEDI HEDI" (poc a poc) curs de llengua kurda (kurmanji) per a catalans


Situació : Dos estudiants seuen un al costat de l’altre el primer dia a la Universitat. Ells es presenten l’un a l’altre, dient els seus noms i d’on venen

Ella:  Rojbaş. (BON DIA!) Navê min Zerin e (nom meu Zerin és)Navê te çi ye (nom teu quin és? )

Ell:  Rojbaş. (BON DIA!) Navê min Peret e. (EL MEU NOM ÉS Peret).

Zerin : Tu ji kû derê yî Peret? / Tú d’on ets , Peret?

Peret : Ez ji Hewlêr me. Tu?     /Jo sóc de Hewlêr. (I) tú?

Zerin : Bi rastî! Ez jî ji Hewlêr me. /Realment!(lit. en realitat!) . Jo tambè sóc de Hewlêr .

Peret : Ser çavan, gelek kêfxweş bûm. /Quina gràcia, jo estic (lit. estaba) molt content.

Zerin : Ez jî pir kêfxweş bûm. Tu kurd î? / Jo,tambè, estic molt content Tu kurd ets?

Peret : Erê, ez kurd im, tu? /Si, jo kurd sòc, (i ) tu?

Zerin : Ez jî kurdî im. Ha, mamoste tê. /Jo tambè sòc  kurda. Ah, arriva el professor.

Peret: Baş e. Em paşî dê biaxivin. /D’acord (lit. és bó). Nosaltres podem parlar desprès.

Zerin : Baş e. / D’acord.

“Mem ü Zin” d'Exmed Xane










A la provinca de Botan, un jove kurd, Mem, s'enamora de la germana del príncep, la bella Zin.  Ella comparteix el seu amor apassionat, però les intrigues de l'hostilitat del traïdor  Bekir , del clan Bekr contrari al caln  Botan provocarà que el príncep s'oposi al matrimoni dels enamorats. No obstant això, ni la distància ni la presó no podrà trencar un sentiment d'amor que va a sobreviure més enllà de la mort.  Finalment, Mem és assassinat per Bakir en una conjura. Quan Zin rep la notícia, s'enfonsa en la seva tomba i mor. És enterrada al costat de Mem


Al voltant dels dos joves Ahmed Khani retrata l'esplendor i la grandesa d'una cort principesca kurdes del segle XVII, amb les seves festes, banquets, la caça, els seus fets d'armes. Pinta un quadre de l'ànima humana captivador on l'amor, l'amistat, el coratge enfront de la calúmnia, l'enveja i la tirania. Basada en una llegenda popular, aquesta obra mestra és cosiderada la primera obra de literatura de la llengua  kurda. Però alhora és  un poema d'amor d’un gran misticisme. Exmed Xane (a qui tambè trobareu com Ahmed Khani) projecta una visió penetrant sobre el destí del seu poble, encara esquinçat per les divisions i debilitats.  L’obra va ser traduïda al francès el 2003 per Sandrine Alexia i Hassan Akif.

L'obra Mem û Zin («Mem i Zin») és la principal obra de l'autor Ehmedê  Xania  (1651-1707). És considerada la epopeia nacionalkurda i està basada en una  llegenda,  primertransmesa oralment de generació en generació. El mausoleu de Mem-o Zin prop de Cizre es va inspirar en la història, convertint-se en una atracció turística.
 

La notícia de la mort de Mem i Zin seguida s'estén entre la gent deCizîra Botan. El poble descarrega la seva ira en Bakir, que ésassassinat.  Bakir  és  enterrat  entre  Mem i Zin.  Una esbarzer, alimentat per la sang de Bakir creix de la tomba: les arrels de la maldat  s'enfonsen profundament en la terra entre les tombes deMem i Zin. Així que  finalment els amants queden separats fins i toten la seva mort.

Per als kurds, Mem representa el poble kurd i Zin el Kurdistan,que romanen  separats per  circumstància  desgraciades i no podenconvertir-se en una unitat.

Prenent com base el llibre, el 1992 Ümit Elçi va filmar la pel · lícula Mem û Zin. Com que la llengua kurda va estar prohibida a Turquia fins a mitjans de la dècada de 1990,  l'epopeia   kurda va haver de ser rodada en turc.


Per saber-ne  més sobre:

KURDISTAN




Com sabeu el Kurdistan no és un estat, sino la regió on és parla el kurd. En l'actualitat els kurds es troben repartits entre diferents  estats i només en un d'ells (Iraq) gaudeixen d'autonomia política.

Les variants dialectes principals de la llengua kurda són quatre. El 60% de la població parla Karmanji (Turquia, Irak i Siria) , el 20% parla Sorani (Irak i Iran ) , el 10% Gorani (Iran i Irak) i el 10% Zazaki (només a Turquia) .

Per tal de veure la distribució de parlants de llengua kurda al món us recomenem :
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_by_Kurdish-speaking_population

Un  equip català composat per tres persones ens desplaçarem el proper més de març a Kurdistan . Ens proposem realitzar un documental per a donar a conèixer la cultura kurda a Europa i Amèrica. Ens proposem realitzar un documental sobre  el Kurdistan i a tal fi caldrà que primer ens documentem a fons i que com no incorporem unes petites nocions de la llengua i la cultura kurda.

Per saber més:




Si ens vols " acopanyar " només cal que et posis en contacte amb nosaltres  pfolch@uoc.edu